com el cactus

Furgant per les llivanyes i juntures 
d’aquesta paret seca; entre mac 
i mac d’oblit; entre les pedres dures 
de cega desmemòria que endures, 
et sé. I saber-te em dóna terra, arrel. 
Et sé i em sé, en el mirall fidel 
del teu poema, aferrissadament 
clivella pedra de silenci opac 
—dona rèptil, dona monstre, dona drac, 
com el cactus, com tu, supervivent. 

Maria Mercè Marçal